El màxim òrgan judicial de l’Estat desestima el recurs contra la derogació de l’Edicte del Fluvià-Muga, que abolia l’activitat de les graveres. La sentència pot establir un precedent davant de futurs intents de limitar l’activitat extractiva a les conques fluvials.
Les relacions entre el sector arider i l’Agència Catalana de l’Aigua han entrat en una nova dinàmica, molt més positiva i constructiva, des que el Govern de CiU va assumir la gestió de l’ens que regula l’ús de les zones fluvials catalanes. Tanmateix, durant els darrers anys el Gremi d’Àrids i l’ACA han mantingut un constant estira-i-arronsa, amb el teló de fons de les normatives híper restrictives que l’Agència volia aplicar a les diferents conques fluvials del país i que, en alguns casos, amenaçaven amb eliminar d’arrel quasi qualsevol activitat que, com l’extracció de grava, tingués lloc en aquestes àrees.
L’ordenació, derogada
En aquest marc, el Tribunal Suprem ha desestimat el recurs interposat per l’ACA contra la sentència que, instada per la denúncia del Gremi d’Àrids, obliga a derogar aquelles normatives restrictives amb l’activitat extractiva que contempla el pla d’ordenació dels aqüífers del delta del Fluvià i de La Muga. Amb l’aval del màxim òrgan judicial, la sentència pot servir com a base perquè en el futur no es tornin a fixar unes prescripcions tant negatives per al sector extractiu. A més, les empreses i graveres afectades poden demanar que s’executi la sentència i reclamar els danys i perjudicis que aquesta normativa els ha ocasionat. Tanmateix, la posició del Gremi i dels seus afiliats passa ara pel nou marc de diàleg obert amb l’ACA i amb el seu nou director, Joan Pinyol, amb qui s’està negociant com solucionar les restriccions que el sector ha vingut patint fins al moment.