Durant la passada Assemblea del Gremi d’Àrids de Catalunya, al mes de juny, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va presentar la Guia de Bones Pràctiques Ambientals a les Activitats Extractives de Catalunya. Ara, la Guia està disponible de forma gratuïta, tant en format paper, com en format digital (PDF) a l’apartat de publicacions sobre medi ambient, d’aquesta mateixa web.
La Guia té com a objectiu presentar de forma accessible i molt pràctica una sèrie de consells i exemples que poden ajudar a les empreses a minimitzar els seus possibles impactes sobre el medi ambient. Està dividida en tres grans blocs: les característiques de l’activitat extractiva a Catalunya, les bones pràctiques que es poden aplicar en el sector, i unes conclusions que apunten les línies de treball futur.
Un dels apartats més interessants per les empreses extractives és el que proporciona exemples pràctics en relació als principals vectors de sostenibilitat. Així, es parla de la minimització de l’impacte visual i paisatgístic de les activitats extractives. També de com reduir tant el soroll com les vibracions a les explotacions i de com controlar les emissions a l’atmosfera. Hi ha consells en relació a l’estalvi i la no contaminació de l’aigua i idees per reduir reutilitzar i reciclar els residus. A més, s’aborda un dels temes amb els quals la indústria extractiva està més compromesa: la protecció de la biodiversitat. El Gremi d’Àrids, a través de la Unió Productora d’Àrids, va subscriure la Declaració de Compte Enrere 2010, (www.countdown2010.net) que té com a objectiu precisament que tots els governs europeus i membres de la societat civil a tots els nivells, hagin pres les mesures necessàries per tal de frenar la pèrdua de biodiversitat abans del 2010.
També s’analitzen aspectes relacionats amb el respecte pels espais d’interès geològic i sobre la conservació del patrimoni històric. Cal destacar, a més, la secció dedicada a la implicació de la indústria extractiva amb la seva comunitat local. Les empreses del sector cada dia realitzen més esforços per tal d’aproximar-se al seu entorn i fer comprendre la necessitat de què existeixin les explotacions d’àrids. Un altre apartat de la guia es dedica a la prevenció de riscos laborals, un tema amb els quals els empresaris han adquirit un fort compromís. L’eficiència en el transport de materials i la implantació dels sistemes de gestió ambiental, completen els principals vectors que la Guia analitza. Així doncs, amb aquesta Guia, el que es pretén és donar solucions realistes i assequibles que les empreses puguin aplicar.
Pel que fa a la restauració d’activitats extractives, s’hi dedica una atenció especial, amb dos articles. El primer, titulat El tractament i la gestió de la restauració ambiental, està escrit per Esteve Serra, cap de la secció de Restauració d’Activitats Extractives del Departament de Medi Ambient i Habitatge. El segon, és un article de Josep Mata-Perelló i Roger Mata Lleonart, professors de la Universitat Politècnica de Catalunya, titulat No sempre cal restaurar.
Tal com manifesta el president del Gremi d’Àrids, Joaquim Roca, “el sector aposta, no només per respectar el medi ambient, sinó també per tenir-ne cura i fins i tot millorar-lo. Les empreses extractives són conscients que provoquen un impacte temporal sobre la natura. Això és inevitable però, aquest fet, les fa esforçar-se encara més per aconseguir que el seu impacte sigui mínim, tant durant el temps que duri l’explotació, com un cop finalitzada”. Per tant, la Guia intenta donar resposta, des de múltiples vessants, a les necessitats d’adaptació i millora constant del sector. Al llarg de les seves pàgines s’ha intentat donar una visió integrada del medi ambient, tot acostant-se al medi ambient sense donar l’esquena al món social. Actualment, la indústria extractiva és, probablement, un dels sectors d’activitat que compta amb un major nombre de controls ambientals. I no només això, sinó que, per tal de garantir que es realitzaren les restauracions de les activitats un cop finalitzades, el sector té dipositat en forma d’avals bancaris més de 60 milions d’euros.