Hble. Sr. Josep Rull i Andreu
Departament de Territori
... Això se sap, però sovint s’oblida. Potser per mandra o potser perquè creiem que nosaltres som un país especial.Un dels homes més extraordinaris de la història recent, un veritable aventurer, és Robert Swan. Fou la primera persona que va arribar caminant als dos pols del planeta. És un reconegut defensor del medi ambient i també és un home reflexiu. Seves són aquestes paraules: “La gran amenaça al nostre planeta és la creença que algú altre el salvarà”. Res del que passa al món ens és aliè. Sempre procurarem tenir en compte la situació global però tenim una gran responsabilitat a nivell local, en aquest cas a nivell nacional, a Catalunya.
Vull parlar de sostenibilitat. Segueixin llegint, no s’espantin. Es tracta d’una visió política i és una exigència social. I tot plegat s’ha d’entendre des de la normalitat. La normalitat és que les coses esdevinguin habituals. En aquest sentit agraeixo la tasca del Gremi d’Àrids de Catalunya quant a funció divulgativa, i el seu objectiu de comunicar la necessitat i la importància dels àrids pel benestar col·lectiu. Moltes vegades el desconeixement és l’enemic del progrés, però això es pot solucionar amb més i millor comunicació i amb la complicitat que el Gremi i la Generalitat fa temps que tenen. Estan en marxa els treballs d’elaboració d’una nova Llei de Territori, que ha de situar la sostenibilitat ambiental, social i econòmica com a marc de la presa de decisions territorials. Amb un major pes de la transformació de l’existent front al creixement en extensió. Amb una potenciació de la planificació i gestió supramunicipal dels espais oberts: on el paper de la variable social en el planejament hagi de ser-ne la raó i no pas la justificació. I on el component econòmic hagi de ser considerat en profunditat i amb rigor, tot determinant plusvàlues i costos, però també externalitats negatives i costos d’explotació, tot garantint la factibilitat de les actuacions. Volem uns marcs reguladors que s’enfoquin al futur, amb una visió renovada del rol de la normativa, adequats a les directives comunitàries més recents, amb personalitat pròpia i orientats a les expectatives i a les potencialitats del país. Regular mai pot dir frenar. Sempre, en qualsevol cas, una llei s’haurà redactat i s’haurà debatut amb els sectors implicats. Perquè sense diàleg no hi ha cap progrés. Seria impossible avançar si no anem de la mà tots aquells que ens dediquem a construir, de manera literal i literària, aquest país.
Seré insistent, punyent i implacable en demostrar els cops que faci falta que el Departament de Territori i Sostenibilitat, en tant que responsable de Medi Ambient, no és cap fre, ans el contrari, és un estímul per a les empreses. Estem fent una administració pública que acompanyi, que des del primer moment estigui amb les empreses en el naixement dels projectes. Això ens farà invencibles perquè guanyarem temps i energies. Prou recels. El Medi Ambient s’entén com economia verda, això vol dir dinamitzar l’economia i el territori. Això és seriós perquè és un dels trens que com a país no podem deixar escapar. Per tant, tenim el compromís de seguir la tramitació de la Llei catalana d’avaluació d’impacte ambiental de projectes: l’objecte de la llei és establir, a l’àmbit territorial de Catalunya, el règim jurídic aplicable a les avaluacions d’impacte ambiental dels projectes públics i privats, susceptibles d’afectar de forma significativa el medi ambient.
Sé que hi ha qui pensa que les lleis no ajuden a la creació de riquesa, ni tan sols a fer funcionar l’economia. Erren. El nostre objectiu sempre és que qualsevol text, qualsevol inversió, qualsevol acció política del Govern sigui rendible des del primer moment. Per exemple, la nova Llei de Territori dedicarà una atenció especial al mercat del sòl i a les plusvàlues, establirà una sèrie de mecanismes reguladors per orientar el control dels preus, evitar la retenció de sòls i facilitar tant l’accés a l’habitatge com la sortida al mercat d’edificis destinats a activitat econòmica. Aquesta nova llei, d’Estat, suposarà repensar tota la legislació vigent en matèria de política territorial i d’urbanisme i permetrà integrar les diverses normatives que més afecten l’ordenació del territori. L’objectiu del Departament és anar més enllà dels habituals canvis periòdics en la legislació per proposar una reforma completa del model, tenint en compte que ens trobem en un canvi de cicle estructural, amb unes necessitats diferents a les quals han regit la pràctica urbanística de les darreres dècades. Compartim amb el Gremi les seves inquietuds i volem transmetre que no som un Govern passiu ni reactiu, que sabem què volem, i que volem ajudar a fer del nostre territori una realitat endreçada on no hi hagi frens ni barreres sinó facilitats i complicitats.
